Les dificultats que s'han generat entorn a la formació de govern a Grècia i les conseqüències que se'n poden derivar han desfermat la inestabilitat dels mercats financers, i això està generant alguns dubtes entre el conjunt de la societat; però la situació de l'economia espanyola, tot i les dificultats, és molt més sòlida del que es pot interpretar.
En parlem amb Ramon Roig, director del nostre Servei d'Estudis, Fran González i Ana Belén Olaya, dos economistes del seu equip.
Què pot passar si Grècia surt de l'àrea de l'euro?
No seria una bona notícia, però, si s'acabés produint, tampoc ha de ser el final de l'àrea de l'euro. Al capdavall, Grècia és tan sols el 2,5% del PIB de l'àrea de l'euro, i, per tant, una hipotètica sortida no hauria de tenir implicacions molt rellevants. Fins i tot, m'atreviria a dir que es podria produir un efecte contrari, de forma que una decisió d'aquest tipus acabés reforçant el nivell de compromís dels respectius països.
Espanya és Grècia?
Les diferències són moltes, d'aquí que l'assimilació dels dos països és un gran error. Per exemple, el volum de deute públic de Grècia equival al 165% del seu PIB, una xifra que depassa en molt el de la resta de països de l'àrea de l'euro, que presenta un endeutament mitjà del 88%. Dins d'aquest context, Espanya se situa entre les economies més ben posicionades en el context de l'àrea de l'euro, amb un endeutament públic equivalent al 68% del PIB, 20 punts per sota de la mitjana de l'àrea i igualment per sota de països com Alemanya (81%), França (86%) i molt lluny del 120% d'Itàlia.
Una prima de risc de 500 pb pot comportar la intervenció d'Espanya?
Més que intervenció són ajuts financers condicionats a la realització de certs plans d'ajust. Això és el que ha passat en el cas, per exemple, de Grècia, Irlanda i Portugal de forma que qui dóna l'ajut reclama, d'altra banda, voluntat per aplicar certs ajustos que consideren necessaris. I això hauria de ser una diferència important amb Espanya, ja que aquí ja s'estan fent els ajustos que se'ns han demanat. Per tant, si les tensions s'accentuen i els tipus del deute a 10 anys superessin el 7% (les primes de risc disparades), és factible pensar que s'activarien els mecanismes de suport sense que s'hagin de fer més ajustos dels que ja s'estan fent.
Per què ha crescut tant la prima de risc espanyola?
Cal destacar que la prima de risc és ara més elevada, no tant per l'augment dels tipus a Espanya, que han passat del 5,3% al 6,3% en els darrers 12 mesos, sinó que una part important d'aquest augment té a veure amb el menor cost del deute alemany, que en el mateix període s'ha reduït de quasi 200 punts. És a dir, si ens mirem el pas d'una prima de 200 als prop de 500 punts d'aquests dies, veiem que només 100 es correspon amb un augment del cost del deute espanyol, mentre que la resta és per la caiguda del cost del deute alemany.
És sostenible l'augment de la prima de risc?
L'augment de la prima de risc no hauria de qüestionar les finances públiques espanyoles. De fet, el cost financer assumit per Espanya equival a tan sols el 2,4% del PIB, un percentatge que queda molt lluny del quasi 8% de Grècia, que era fruit del seu elevat endeutament i dels elevats tipus que havia d'afrontar.
El cost financer que actualment assumeix Espanya se situa, fins i tot, per sota del 2,6% d'Alemanya i França, i molt per sota del 4,8% d'Itàlia. Tot plegat, el cost global del deute espanyol és sensiblement baix.
En conclusió Espanya no té raons per a pensar en la necessitat de ser rescatada ja que està adoptant les reformes adequades i compta amb una capacitat de finançament de deute important, tal com han indicat els responsables d'Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea.
(Presentació solament disponible en castellà)
